La meva manera d’entendre l’advocacia no passa només per aplicar articles i normes. Per a mi, l’essencial és la persona i el sistema familiar del qual forma part.

El primer és escoltar i comprendre qui són, com han viscut i quin lloc ocupa cada membre de la familia en aquesta història que ara travessa un moment de crisi.

Crec que una ruptura no és un càlcul de percentatges de responsabilitats. És un dibuix d’una relació que han creat dues persones juntes, amb els seus colors i els seus matisos, i que ja no funciona. Sortir d’aquest dibuix genera por: por al futur, por a no saber portar la situació, por de fallar als fills o a la societat. Però també és un pas necessari quan la relació es torna insostenible.

En les meves converses hi ha preguntes que sempre apareixen:

– Què és el que més et preocupa de tot el que ocorre o ocorrerà?

– Què és el més important de la teva vida?

Els meus valors són clars: defensaré sempre els drets de la persona que represento, però per sobre de tot defensaré els drets dels seus fills. Perquè els nens necessiten missatges de seguretat, d’afecte, abraçades i també límits i pautes, sobre tot en la situació nova que es genera. Els fills mai han de ser el suport dels pares, sinó al revés.
yo de los padres, sino al revés.

LA MEVA FORMACIÓ EN MEDIACIÓ, EN PSICOLOGIA (ENEAGRAMA, TERÀPIES SISTÈMIQUES) M’AJUDA A COMPRENDRE MILLOR ELS ROLS I LES DINÀMIQUES DE LES FAMÍLIES QUE TRACTEM DE REESTRUCTURAR AMB EL DIVORCI.